1920 Neix a
Montesquiu el dia 1 de desembre.Pare: Carles Muñoz
Magarola de Torelló. 1936-1939 Mobilitzat
amb la lleva del biberó. Lluita a la batalla de
l'Ebre. 1947 Contreu
matrimoni a Montserrat amb Maria Garcia Duch.al mateix any
tenen la seva única filla Nati. 1949 Va donar a
conèixer el Test de l'Arbre. Comença la seva
tasca com a conferenciant. 1950 Funda amb
col.laboració de l'Institut Belpost de Delfí
Dalmau, l'Escola Grafològica de Barcelona. 1951-1952
Col.labora
a la Revista Ressò 1952 Substitueix
al famós psicòleg Max Pulver en la
direcció psicotècnica de dos importants
empreses suïsses: Nestlé i Laboratoris
Sandoz. 1953 Col.labora
amb el Centre National de la Recherche Scientifique
de França per la Revu de Psycologie des
Peuples amb l'assaig Del Poble Català
(1953), sota el pseudònim de Pere E.
Bauló. Aquest escrit crea gran interès
general, però en particular a Josep M. Batista i Roca
que el vol conèixer. Per contra a Salvador de
Madariaga, enquimerat i sentint-se inquisidor, vol
denunciar-lo. (Obra Escrita, pàg,
17). 1954 Publica el
seu llibre La Personalidad (1956) on sintetitza la
seva manera peculiar d'interpretar 1954 A Radio
Barcelona dins el programa Radio Club. Carles Muñoz
Espinalt tenia el seu apartat: 1956 Edita
per Edicions Toray: 1957 Psicologia
de la gent (Mallorca, 1957). Exposa en aquest llibre algunes
de les seves investigacions sobre el caràcter de les
multituds. Aquesta teoria proporciona gran relleu a la seva
feina de conseller d'empreses. («Obra Escrita»,
pàg. 45). Tots aquest llibres fan que les seves idees
tinguin una singular difusió, tant a Europa com
Amèrica. Els diaris d l'època diuen que el
professor és un dels psicòlegs més
llegits d'Amèrica. 1957 L'assessorament
d'una empresa de roba interior masculina fa que comenci ha
estudiar les vinculacions entre el vestit i la persona amb
la profunditat que el fet comporta. Les seves investigacions
en aquest camp queden llargament reflectides al diaris de
l'època. 1960 Imparteix
un curs de Psicologia Política, que promou la famosa
carta demanant l'ensenyament del català a les
escoles, signada per cent intel.lectuals, fet pel que
és detingut, i portat a comissaria de la Via
Laietana, amb les conseqüències que això
comporta. 1961 Es
realitza a Andorra el I Congrés
Psicosociològic de la plana major dels seus
alumnes i seguidors. 1962 Assessora
una important empresa filial italiana de cafeteres
exprés. Per aquest motiu estudia profundament el
mercat de la península Ibèrica. 1963 Programa
de T.V. Nueva Epoca realitzat i presentat pel
catedràtic Dr. Miravitlles. En diversos d'aquests
programes Carles Muñoz Espinalt parla de la
Psicologia de Grup i Grafologia. 1969 Assessorament
i creació del formulari amb el test del GOHP per
seleccionar els concursants del programa de televisió
Un millón para el mejor. Fet que comporta que
sigui el president del Jurat d'aquest concurs en la seva
primera etapa. 1971 Presenta
PSICOESTÈTICA i en ella les conclusions de les
idees que des de 1957 va anar metoditzant i analitzant.
Precisa aquest treball a l'assaig Modelar-se la figura
(Obra Escrita,pàg.471). 1975 A causa de
la difusió de la Psicoestètica a l'estranger,
a França, un grup de metges crea una
Societè de Mèdiciene
Psicoesthètique i envien una carta a Barcelona
dient-nos que tenen l'ús exclusiu de la paraula. Fet
que provoca haver de demostrar-los-hi que al nostre
país la paraula és d'ús comú, i
a més es tracta d'una ciència creada a
Catalunya per Carles M. Espinalt. 1982 L'Associació
de Practicants de la Psicoestètica aplega totes les
persones que apliquen la Psicoestètica a les seves
professions, i organitza cursos i seminaris. És per
aquests professionals i estudiosos de les seves teories que,
Carles M. Espinalt, pronuncia 54 conferències
magistrals a l'Hotel Balmoral en el decurs de 7 anys i fins
set dies abans de morir. 1983 Convenció:
Psicoestètica de los Líderes
Políticos més tard editat per
DCAP. 1984 Seminari:
La imatge d'un Estat més tard editat per
editorial el Llamp. 1986 Seminari
de Cuina i Direcció Psicoestètica. Que va
desenvolupar juntament amb la seva filla Nati Muñoz i
el seu gendre Josep Bullich. 1989 Seminari
d'imatge motivacional: Serà el 1992 l'any de la
independència de Catalunya? més tard
editat per DCAP. 1991 Escriu
l'Assassinat de Pau Claris (1991) editorial El
Llamp. 1992 Escriu el
seu darrer llibre, símbol de la lluita de tota una
vida. Preludi per la independencia (1992)
Edicions C. 1993 Mor a la
seva llar de Barcelona a primera hora de la tarda del dia 2
de març d'un col.lapse cardíac, fou enterrat
al cementiri de Montesquiu.
Mare: Rosa Espinalt Rodelles de Montesquiu Fou el
petit de quatre germans, Manuel, Encarnació,
Pepito.
i sistematitzar la psicologia humana.
Realitza una investigació motivacional sobre
l'impacte publicitari dels anuncis dels principals carrers
de Madrid.
Aplica per primer cop a España procediments
sociomètrics i motivacionals.
La personalidad de cada uno.
Grafologia de la firma (1956), text imprescindible
per a l'estudi de la lletra. Els seus descobriments varen
ampliar amb profundes matisacions la forma que es revela el
caràcter a través de l'escriptura. Tipos
Humanos (1956) Lo que dice tu cara (1963) Los
Tests (1961) Grafologia aplicada (1960) Llibre
citat pels més grans grafòlegs contemporanis.
Psicologia de la mujer (1963) Reeducación
del carácter (1958)
Psicologia de la publicidad (1962) Traduït en
altres idiomes.
Títols publicats per altres editorials:
El carácter revelado por los signos (1953)
Psicologia del éxito (1955) El sentido de
los sueños (1956) Tu vocación
profesional (1960) Psicotècnia (1965)
Psicologia de la gent (Mallorca 1957). Exposa en
aquest llibre algunes de les seves investigacions sobre el
caràcter de les multituds. Aquesta teoria proporciona
gran relleu a la seva feina de conseller d'empreses.
(Obra escrita, pàg. 45).
Tots aquest llibres fan que les seves idees tinguin una
singular difusió, tant a Europa com a Amèrica.
Els diaris de l'època diuen que el professor
és un del psicòlegs més llegits
d'Amèrica.
Aquest congrés té molt de ressò als
diaris tant francesos com de Catalunya. Moltes de les seves
conclusions estan glossades a l'assaig de Carles M. Espinalt
saber-se entendre (Obra Escrita, pàg.
95).
El fet es repeteix en moltes altres ocasions ja que fou
consultat per les empreses més importants del
país i també de l'estranger, com ara Alemanya,
Itàlia, França, Portugal i
Amèrica.
Gran promotor i col.laborador dels llibres
d'Aportació Catalana de Joan Ballester, amb
títols com:
Els orígens del carácter (1963)
Sentit polític dels catalans (1964) Seny no
és timidesa (1965) Un mercat per al senyor
Esteve (1966) Segones intencions (1967)
Propaganda totalitaria (1968) LLuita entre
generacions (1969) Canvis de mentalitat (1970)
Modelar-se la figura (1971) Tarannà Lerroux
(1972) Mite de Séneca (1973)
Evolució del caràcter cátala
(1976)
Altres títols de diferents editorials:
Esperit de set-ciències (1959) Saber-se
entendre (1961) Els pensadors de moda (1969)
(Obra Escrita)
Totes aquests obres es trobaven en el llibre Obres
Essencials que en la seva nova edició es va
ampliar amb els darrers escrits, sota el títol
Obra Escrita de l'editorial El Llamp, tal com ho
coneixem actualment.
Aquests nous escrits són:
Pensar en català (1982) L'error de certs
catalanistes (1986) L'encert dels
independentistes (1986) Bons i mals exemples
(1987) Actituds dels catalans davant de la
independencia (1987) (Obra Escrita)
Són també de l'editorial El Llamp:1992
(1990), L'Assassinat de Pau Claris (1991),
Aquests milers de tests juntament amb tot el bagatge
d'assessorament d'empreses fa de Carles Muñoz
Espinalt el psicòleg amb més coneixements de
les diferents mentalitats dels pobles que configuren la
península Ibèrica.
Membre de la Junta consultiva d'Omnium Cultural des
de la seva creació.
Vice-president del Consell Nacional Català de Batista
i Roca.
Vice-president del Club d'Amics de la Unesco.
Fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la
Cultura Catalana.
Teoritza sobre l'equilibri entre l'aspecte físic i el
caràcter.
Fa gran nombre de cursos, seminaris, conferències de
Psicoestètica, aplicada a la perruqueria, sastreria,
joieria, modisteria, calçat, confecció, pell,
òptica, cosmètica, cirurgia plàstica,
dermatològia etc. (llibre d'Homenatge a Carles
Muñoz Espinalt) pàg. 340.
Aquest i altres casos són una motivació, a
més de l'estudi i aprofundiment de la
Psicoestètica, perquè Muñoz Espinalt
fundi l'Associació de Practicants de la
Psicoestètica el 27 de setembre de
1982.