psicoestetica

TRETS BIOGRÀFICS

1920

Neix a Montesquiu el dia 1 de desembre.Pare: Carles Muñoz Magarola de Torelló.
Mare: Rosa Espinalt Rodelles de Montesquiu Fou el petit de quatre germans, Manuel, Encarnació, Pepito.

1936-1939

Mobilitzat amb la lleva del biberó. Lluita a la batalla de l'Ebre.

1947

Contreu matrimoni a Montserrat amb Maria Garcia Duch.al mateix any tenen la seva única filla Nati.

1949

Va donar a conèixer el Test de l'Arbre. Comença la seva tasca com a conferenciant.

1950

Funda amb col.laboració de l'Institut Belpost de Delfí Dalmau, l'Escola Grafològica de Barcelona.

1951-1952

Col.labora a la Revista Ressò

1952

Substitueix al famós psicòleg Max Pulver en la direcció psicotècnica de dos importants empreses suïsses: Nestlé i Laboratoris Sandoz.

1953

Col.labora amb el Centre National de la Recherche Scientifique de França per la Revu de Psycologie des Peuples amb l'assaig Del Poble Català (1953), sota el pseudònim de Pere E. Bauló. Aquest escrit crea gran interès general, però en particular a Josep M. Batista i Roca que el vol conèixer. Per contra a Salvador de Madariaga, enquimerat i sentint-se inquisidor, vol denunciar-lo. (Obra Escrita, pàg, 17).

1954

Publica el seu llibre La Personalidad (1956) on sintetitza la seva manera peculiar d'interpretar
i sistematitzar la psicologia humana.
Realitza una investigació motivacional sobre l'impacte publicitari dels anuncis dels principals carrers de Madrid.
Aplica per primer cop a España procediments sociomètrics i motivacionals.

1954

A Radio Barcelona dins el programa Radio Club. Carles Muñoz Espinalt tenia el seu apartat:
La personalidad de cada uno.

1956

Edita per Edicions Toray:
Grafologia de la firma (1956), text imprescindible per a l'estudi de la lletra. Els seus descobriments varen ampliar amb profundes matisacions la forma que es revela el caràcter a través de l'escriptura. Tipos Humanos (1956) Lo que dice tu cara (1963) Los Tests (1961) Grafologia aplicada (1960) Llibre citat pels més grans grafòlegs contemporanis. Psicologia de la mujer (1963) Reeducación del carácter (1958)
Psicologia de la publicidad (1962) Traduït en altres idiomes.

Títols publicats per altres editorials:
El carácter revelado por los signos (1953) Psicologia del éxito (1955) El sentido de los sueños (1956) Tu vocación profesional (1960) Psicotècnia (1965) Psicologia de la gent (Mallorca 1957). Exposa en aquest llibre algunes de les seves investigacions sobre el caràcter de les multituds. Aquesta teoria proporciona gran relleu a la seva feina de conseller d'empreses. (Obra escrita, pàg. 45).
Tots aquest llibres fan que les seves idees tinguin una singular difusió, tant a Europa com a Amèrica. Els diaris de l'època diuen que el professor és un del psicòlegs més llegits d'Amèrica.

1957

Psicologia de la gent (Mallorca, 1957). Exposa en aquest llibre algunes de les seves investigacions sobre el caràcter de les multituds. Aquesta teoria proporciona gran relleu a la seva feina de conseller d'empreses. («Obra Escrita», pàg. 45). Tots aquest llibres fan que les seves idees tinguin una singular difusió, tant a Europa com Amèrica. Els diaris d l'època diuen que el professor és un dels psicòlegs més llegits d'Amèrica.

1957

L'assessorament d'una empresa de roba interior masculina fa que comenci ha estudiar les vinculacions entre el vestit i la persona amb la profunditat que el fet comporta. Les seves investigacions en aquest camp queden llargament reflectides al diaris de l'època.

1960

Imparteix un curs de Psicologia Política, que promou la famosa carta demanant l'ensenyament del català a les escoles, signada per cent intel.lectuals, fet pel que és detingut, i portat a comissaria de la Via Laietana, amb les conseqüències que això comporta.

1961

Es realitza a Andorra el I Congrés Psicosociològic de la plana major dels seus alumnes i seguidors.
Aquest congrés té molt de ressò als diaris tant francesos com de Catalunya. Moltes de les seves conclusions estan glossades a l'assaig de Carles M. Espinalt saber-se entendre (Obra Escrita, pàg. 95).

1962

Assessora una important empresa filial italiana de cafeteres exprés. Per aquest motiu estudia profundament el mercat de la península Ibèrica.
El fet es repeteix en moltes altres ocasions ja que fou consultat per les empreses més importants del país i també de l'estranger, com ara Alemanya, Itàlia, França, Portugal i Amèrica.

1963

Programa de T.V. Nueva Epoca realitzat i presentat pel catedràtic Dr. Miravitlles. En diversos d'aquests programes Carles Muñoz Espinalt parla de la Psicologia de Grup i Grafologia.

Gran promotor i col.laborador dels llibres d'Aportació Catalana de Joan Ballester, amb títols com:
Els orígens del carácter (1963) Sentit polític dels catalans (1964) Seny no és timidesa (1965) Un mercat per al senyor Esteve (1966) Segones intencions (1967) Propaganda totalitaria (1968) LLuita entre generacions (1969) Canvis de mentalitat (1970) Modelar-se la figura (1971) Tarannà Lerroux (1972) Mite de Séneca (1973) Evolució del caràcter cátala (1976)

Altres títols de diferents editorials:
Esperit de set-ciències (1959) Saber-se entendre (1961) Els pensadors de moda (1969) (Obra Escrita)
Totes aquests obres es trobaven en el llibre Obres Essencials que en la seva nova edició es va ampliar amb els darrers escrits, sota el títol Obra Escrita de l'editorial El Llamp, tal com ho coneixem actualment.

Aquests nous escrits són:
Pensar en català (1982) L'error de certs catalanistes (1986) L'encert dels independentistes (1986) Bons i mals exemples (1987) Actituds dels catalans davant de la independencia (1987) (Obra Escrita)
Són també de l'editorial El Llamp:1992 (1990), L'Assassinat de Pau Claris (1991),

1969

Assessorament i creació del formulari amb el test del GOHP per seleccionar els concursants del programa de televisió Un millón para el mejor. Fet que comporta que sigui el president del Jurat d'aquest concurs en la seva primera etapa.
Aquests milers de tests juntament amb tot el bagatge d'assessorament d'empreses fa de Carles Muñoz Espinalt el psicòleg amb més coneixements de les diferents mentalitats dels pobles que configuren la península Ibèrica.
Membre de la Junta consultiva d'Omnium Cultural des de la seva creació.
Vice-president del Consell Nacional Català de Batista i Roca.
Vice-president del Club d'Amics de la Unesco.
Fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.

1971

Presenta PSICOESTÈTICA i en ella les conclusions de les idees que des de 1957 va anar metoditzant i analitzant. Precisa aquest treball a l'assaig Modelar-se la figura (Obra Escrita,pàg.471).
Teoritza sobre l'equilibri entre l'aspecte físic i el caràcter.
Fa gran nombre de cursos, seminaris, conferències de Psicoestètica, aplicada a la perruqueria, sastreria, joieria, modisteria, calçat, confecció, pell, òptica, cosmètica, cirurgia plàstica, dermatològia etc. (llibre d'Homenatge a Carles Muñoz Espinalt) pàg. 340.

1975

A causa de la difusió de la Psicoestètica a l'estranger, a França, un grup de metges crea una Societè de Mèdiciene Psicoesthètique i envien una carta a Barcelona dient-nos que tenen l'ús exclusiu de la paraula. Fet que provoca haver de demostrar-los-hi que al nostre país la paraula és d'ús comú, i a més es tracta d'una ciència creada a Catalunya per Carles M. Espinalt.
Aquest i altres casos són una motivació, a més de l'estudi i aprofundiment de la Psicoestètica, perquè Muñoz Espinalt fundi l'Associació de Practicants de la Psicoestètica el 27 de setembre de 1982.

1982

L'Associació de Practicants de la Psicoestètica aplega totes les persones que apliquen la Psicoestètica a les seves professions, i organitza cursos i seminaris. És per aquests professionals i estudiosos de les seves teories que, Carles M. Espinalt, pronuncia 54 conferències magistrals a l'Hotel Balmoral en el decurs de 7 anys i fins set dies abans de morir.

1983

Convenció: Psicoestètica de los Líderes Políticos més tard editat per DCAP.

1984

Seminari: La imatge d'un Estat més tard editat per editorial el Llamp.

1986

Seminari de Cuina i Direcció Psicoestètica. Que va desenvolupar juntament amb la seva filla Nati Muñoz i el seu gendre Josep Bullich.

1989

Seminari d'imatge motivacional: Serà el 1992 l'any de la independència de Catalunya? més tard editat per DCAP.

1991

Escriu l'Assassinat de Pau Claris (1991) editorial El Llamp.

1992

Escriu el seu darrer llibre, símbol de la lluita de tota una vida. Preludi per la independencia (1992) Edicions C.

1993

Mor a la seva llar de Barcelona a primera hora de la tarda del dia 2 de març d'un col.lapse cardíac, fou enterrat al cementiri de Montesquiu.

TRETS BIOGRÀFICS

1920		Neix a Montesquiu el dia 1 de desembre.Pare: Carles Muñoz Magarola de Torelló. Mare: Rosa Espinalt Rodelles de Montesquiu Fou el petit de quatre germans, Manuel, Encarnació, Pepito.
1936-1939		Mobilitzat amb la lleva del biberó. Lluita a la batalla de l'Ebre.
1947		Contreu matrimoni a Montserrat amb Maria Garcia Duch.al mateix any tenen la seva única filla Nati.
1949		Va donar a conèixer el Test de l'Arbre. Comença la seva tasca com a conferenciant.
1950		Funda amb col.laboració de l'Institut Belpost de Delfí Dalmau, l'Escola Grafològica de Barcelona.
1951-1952		Col.labora a la Revista Ressò
1952		Substitueix al famós psicòleg Max Pulver en la direcció psicotècnica de dos importants empreses suïsses: Nestlé i Laboratoris Sandoz.
1953		Col.labora amb el Centre National de la Recherche Scientifique de França per la Revu de Psycologie des Peuples amb l'assaig Del Poble Català (1953), sota el pseudònim de Pere E. Bauló. Aquest escrit crea gran interès general, però en particular a Josep M. Batista i Roca que el vol conèixer. Per contra a Salvador de Madariaga, enquimerat i sentint-se inquisidor, vol denunciar-lo. (Obra Escrita, pàg, 17).
1954		Publica el seu llibre La Personalidad (1956) on sintetitza la seva manera peculiar d'interpretar i sistematitzar la psicologia humana. Realitza una investigació motivacional sobre l'impacte publicitari dels anuncis dels principals carrers de Madrid. Aplica per primer cop a España procediments sociomètrics i motivacionals.
1954		A Radio Barcelona dins el programa Radio Club. Carles Muñoz Espinalt tenia el seu apartat: La personalidad de cada uno.
1956		Edita per Edicions Toray: Grafologia de la firma (1956), text imprescindible per a l'estudi de la lletra. Els seus descobriments varen ampliar amb profundes matisacions la forma que es revela el caràcter a través de l'escriptura. Tipos Humanos (1956) Lo que dice tu cara (1963) Los Tests (1961) Grafologia aplicada (1960) Llibre citat pels més grans grafòlegs contemporanis. Psicologia de la mujer (1963) Reeducación del carácter (1958) Psicologia de la publicidad (1962) Traduït en altres idiomes. Títols publicats per altres editorials: El carácter revelado por los signos (1953) Psicologia del éxito (1955) El sentido de los sueños (1956) Tu vocación profesional (1960) Psicotècnia (1965) Psicologia de la gent (Mallorca 1957). Exposa en aquest llibre algunes de les seves investigacions sobre el caràcter de les multituds. Aquesta teoria proporciona gran relleu a la seva feina de conseller d'empreses. (Obra escrita, pàg. 45). Tots aquest llibres fan que les seves idees tinguin una singular difusió, tant a Europa com a Amèrica. Els diaris de l'època diuen que el professor és un del psicòlegs més llegits d'Amèrica.
1957		Psicologia de la gent (Mallorca, 1957). Exposa en aquest llibre algunes de les seves investigacions sobre el caràcter de les multituds. Aquesta teoria proporciona gran relleu a la seva feina de conseller d'empreses. («Obra Escrita», pàg. 45). Tots aquest llibres fan que les seves idees tinguin una singular difusió, tant a Europa com Amèrica. Els diaris d l'època diuen que el professor és un dels psicòlegs més llegits d'Amèrica.
1957		L'assessorament d'una empresa de roba interior masculina fa que comenci ha estudiar les vinculacions entre el vestit i la persona amb la profunditat que el fet comporta. Les seves investigacions en aquest camp queden llargament reflectides al diaris de l'època.
1960		Imparteix un curs de Psicologia Política, que promou la famosa carta demanant l'ensenyament del català a les escoles, signada per cent intel.lectuals, fet pel que és detingut, i portat a comissaria de la Via Laietana, amb les conseqüències que això comporta.
1961		Es realitza a Andorra el I Congrés Psicosociològic de la plana major dels seus alumnes i seguidors. Aquest congrés té molt de ressò als diaris tant francesos com de Catalunya. Moltes de les seves conclusions estan glossades a l'assaig de Carles M. Espinalt saber-se entendre (Obra Escrita, pàg. 95).
1962		Assessora una important empresa filial italiana de cafeteres exprés. Per aquest motiu estudia profundament el mercat de la península Ibèrica. El fet es repeteix en moltes altres ocasions ja que fou consultat per les empreses més importants del país i també de l'estranger, com ara Alemanya, Itàlia, França, Portugal i Amèrica.
1963		Programa de T.V. Nueva Epoca realitzat i presentat pel catedràtic Dr. Miravitlles. En diversos d'aquests programes Carles Muñoz Espinalt parla de la Psicologia de Grup i Grafologia. Gran promotor i col.laborador dels llibres d'Aportació Catalana de Joan Ballester, amb títols com: Els orígens del carácter (1963) Sentit polític dels catalans (1964) Seny no és timidesa (1965) Un mercat per al senyor Esteve (1966) Segones intencions (1967) Propaganda totalitaria (1968) LLuita entre generacions (1969) Canvis de mentalitat (1970) Modelar-se la figura (1971) Tarannà Lerroux (1972) Mite de Séneca (1973) Evolució del caràcter cátala (1976) Altres títols de diferents editorials: Esperit de set-ciències (1959) Saber-se entendre (1961) Els pensadors de moda (1969) (Obra Escrita) Totes aquests obres es trobaven en el llibre Obres Essencials que en la seva nova edició es va ampliar amb els darrers escrits, sota el títol Obra Escrita de l'editorial El Llamp, tal com ho coneixem actualment. Aquests nous escrits són: Pensar en català (1982) L'error de certs catalanistes (1986) L'encert dels independentistes (1986) Bons i mals exemples (1987) Actituds dels catalans davant de la independencia (1987) (Obra Escrita) Són també de l'editorial El Llamp:1992 (1990), L'Assassinat de Pau Claris (1991),
1969		Assessorament i creació del formulari amb el test del GOHP per seleccionar els concursants del programa de televisió Un millón para el mejor. Fet que comporta que sigui el president del Jurat d'aquest concurs en la seva primera etapa. Aquests milers de tests juntament amb tot el bagatge d'assessorament d'empreses fa de Carles Muñoz Espinalt el psicòleg amb més coneixements de les diferents mentalitats dels pobles que configuren la península Ibèrica. Membre de la Junta consultiva d'Omnium Cultural des de la seva creació. Vice-president del Consell Nacional Català de Batista i Roca. Vice-president del Club d'Amics de la Unesco. Fundador de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.
1971		Presenta PSICOESTÈTICA i en ella les conclusions de les idees que des de 1957 va anar metoditzant i analitzant. Precisa aquest treball a l'assaig Modelar-se la figura (Obra Escrita,pàg.471). Teoritza sobre l'equilibri entre l'aspecte físic i el caràcter. Fa gran nombre de cursos, seminaris, conferències de Psicoestètica, aplicada a la perruqueria, sastreria, joieria, modisteria, calçat, confecció, pell, òptica, cosmètica, cirurgia plàstica, dermatològia etc. (llibre d'Homenatge a Carles Muñoz Espinalt) pàg. 340.
1975		A causa de la difusió de la Psicoestètica a l'estranger, a França, un grup de metges crea una Societè de Mèdiciene Psicoesthètique i envien una carta a Barcelona dient-nos que tenen l'ús exclusiu de la paraula. Fet que provoca haver de demostrar-los-hi que al nostre país la paraula és d'ús comú, i a més es tracta d'una ciència creada a Catalunya per Carles M. Espinalt. Aquest i altres casos són una motivació, a més de l'estudi i aprofundiment de la Psicoestètica, perquè Muñoz Espinalt fundi l'Associació de Practicants de la Psicoestètica el 27 de setembre de 1982.
1982		L'Associació de Practicants de la Psicoestètica aplega totes les persones que apliquen la Psicoestètica a les seves professions, i organitza cursos i seminaris. És per aquests professionals i estudiosos de les seves teories que, Carles M. Espinalt, pronuncia 54 conferències magistrals a l'Hotel Balmoral en el decurs de 7 anys i fins set dies abans de morir.
1983		Convenció: Psicoestètica de los Líderes Políticos més tard editat per DCAP.
1984		Seminari: La imatge d'un Estat més tard editat per editorial el Llamp.
1986		Seminari de Cuina i Direcció Psicoestètica. Que va desenvolupar juntament amb la seva filla Nati Muñoz i el seu gendre Josep Bullich.
1989		Seminari d'imatge motivacional: Serà el 1992 l'any de la independència de Catalunya? més tard editat per DCAP.
1991		Escriu l'Assassinat de Pau Claris (1991) editorial El Llamp.
1992		Escriu el seu darrer llibre, símbol de la lluita de tota una vida. Preludi per la independencia (1992) Edicions C.
1993		Mor a la seva llar de Barcelona a primera hora de la tarda del dia 2 de març d'un col.lapse cardíac, fou enterrat al cementiri de Montesquiu.